LLISTAT DE CASTELLANISMES I BARBARISMES MÉS FREQÜENTS

INTERFERÈNCIES LINGÜÍSTIQUES

Ací tenim un enllaç d´interferències lingüístiques, un catàleg de castellanismes i barbarismes que contaminen la nostra llengua:

http://www.aldeaglobal.net/valenciagarrigosa/apunts/llistat_de_barbarismes.pdf

I la contaminen (aquest és un terme molt fort) perquè darrere d´ ells hi ha tot un procés i una intenció de substitució lingüística, de llengua dominant que se menja a la llengua minoritzada. Òbviament no aspirem a cap puresa. La diversitat és enriquidora i ens formulem a partir d´ella. Els manlleus són mots que passen d’una llengua a una altra i s’integren en la llengua que els rep perquè aquesta no té cap mot propi per designar un determinat concepte, la paraula "càmping" n’és un. I si ens fem un "iogurt" estem viatjant a Turquia, i si és "xocolata" prové del quítxua. Però si se vestim amb unes "sabates" també tenim un mot d´origen turc, i els nostres "pantalons" provenen de l’italià. I una xiqueta se diu Almudena i el seu nom és àrab. I el etcètera del món que tots compartim, afortunadament.

Però quan són dues llengües en contacte les que se presten paraules, malament. Perquè les llengües en contacte continu, històric, geogràfic, produeixen malformacions. Relacions desiguals. Se crea el context on la llengua dominant plena de paraules la llengua dominada. Aquestes paraules ja existeixen, no són manlleus, no són útils préstecs. Denominen conceptes, idees, objectes, que ja se poden pensar i expressar en la llengua minoritzada. I que en fer-se d´una forma incorrecta no són només una lleugera incorrecció de lèxic. Manifesten un empobriment de la llengua pròpia, un allunyament d´un estàndard desitjable, una partida que poc a poc se va perdent, on se juga la salut del principal signe d´identitat d´un poble.

E igualment greu, la pronunciació. Una llengua s´escriu i se parla. La parla castellanitzada, sense assolir la pronunciació que la caracteritza, és un greu empobriment. Açò és especialment notable a València ciutat i les comarques del voltant, amb el dialecte apitxat. Es perden alguns fonemes de pronunciació, i les vocals no s´obrin. Alguns que apitxem manifestem un autoodi envers el nostre subdialecte. No puc deixar d´envejar la pronunciació (per mi més rica) de comarques interiors, encara que em diguen que és igualment respectable i no empobrit el meu apitxat. Jo em sento com un castellanoparlant, amb el seu accent, que parla en valencià.

Les llengües les fan les persones que les parlen. I són tan vives i tan riques com els seus parlants volen quan les utilitzen. L´ús és la vida, clar. Però quin us? Hom dirà que mentre s´use dóna igual que siga amb barbarismes i castellanismes. Aquesta seria la visió de les Falles, de proclamar la incorrecció. Està clar que sempre és millor que s´utilitze, això demostra presència, intenció d´usar-la, siga com siga. Sempre és millor això que no usar-la mai, com els principals polítics que ens governen (alcaldessa, president...). Estem en tal situació de feblesa que podem acabar donant suport a fer un ús manifestament (e intencionadament) incorrecte, com és el cas d´ aquesta foto del mosaic de campió del Valencia C.F. a l´any 2002. Hem de pensar que dels 50.000 socis cap sap com s´escriu la paraula?? Aquesta consagració de l´error, damunt, és manifesta, intencionada. Pren i dóna forma a la postura acientífica, política, que tant mal ens fa i tanta confusió crea. La llengua és de la senyora Teresa de Silla, aquella que diu "entonces" i se cuida molt d´usar allò que algú (que realment poc estima la llengua) li ha dit que són "catalanismes". La consagració dels castellanismes, de fer-ho mal. Així estem de malats. Perquè sense la senyora Teresa i els seus fills, i els fills dels seus fills, no tenim futur. La llengua és seva.

Falta normalització, falta ús, falta una política lingüística que lluite contra els prejudicis lingüístics i guanye terreny per a la llengua minoritzada. El valencià viu en un món d´intencionada confusió política. La seva defensa valenta i encoratjadora, plena d´accions, començant per una educació d´immersió en valencià.  Guanyar eixe prestigi, eixa cura, l´ús. Aleshores, si una institució tan important com el Valencia C.F. guanya una Lliga, podrem somiar amb que estimen la seva llengua i per tant l´escriuen bé. Sense interferències lingüístiques. Serem campions tots.