Seguint amb el tema de les actituds en l’aprenentatge trobe una molt 

interessant aproximació en aquest article, situat al nostre territori, pensat

per als futurs valencianoparlants. Demana metalingüística,

parlar de la llengua, reflexionar. La forma de fer palesos els prejudicis.

Una volta explicitats podrem desmuntar-los. Si no lluitarem contra un enemic

massa potent. Llevem-li la invisibilitat al menys.

La importància de les actituds

lingüístiques en el procés d’aprenentatge

de llengües

Julio Nando Rosales, Neus Palomero Blasco

& M. Rosa Valls Pérez. 

Dins

Llengua, societat i ensenyament Volum III.

Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, Novembre 2003.

"D’altra banda, l’estudi de les creences i valors de l’alumnat

ens permetrà desactivar actituds negatives que impossibiliten

l’aprenentatge o l’ús de la llengua i també podrem transmetre

noves normes d’ús lingüístic més respectuoses i igualitàries

per a les dues comunitats lingüístiques coexistents en la nostra societat.

Les actituds són observables en la conducta de l’alumne (judi-

cis emesos, comportaments, hàbits...); per aquesta raó serà

molt important crear a l’aula un clima favorable on l’alumnat 

expresse els seus prejudicis. A partir d´aquestes expressions

podem conéixer les creences de l’alumnat, l’actitud cap a la

llengua i el sistema de valors que li dóna suport.

L’actitud que pot tenir un alumne cap a la llengua ve provoca-

da, majoritàriament –a banda dels factors derivats del procés

d’aprenentatge– pels valors que la societat li ha transmés.

Aquests valors se sustenten en creences que sempre són 

certes per a l´alumne i que, tan sols mitjançant el raonament,

pot arribar a pensar que no ho son.

Haurem de treballar els elements que provoquen una actitud

determinada. Mitjançant el diàleg i el respecte de totes les

creences, provocarem contradiccions en l’alumnat amb la in-

troducció de nous elements de raonament. Finalment, l’alum-

ne haurà de portar a la pràctica en una activitat final, que pot

servir d’avaluació, les noves creences per a aconseguir la

total assumpció de la nova actitud. 

ENFOCAMENT DIDÀCTIC DEL CANVI D’ACTITUDS 

1r Crear un clima de confiança dins el qual l’alumnat expres-

se tots els seus prejudicis.

2n Provocar contradiccions amb elements de raonament

nous per a desequilibrar les creences que l’aprenent tenia clarament

formades

3r Transferència de la nova informació adquirida a la con-

ducta de l’alumnat com a mecanisme d’avaluació del grau

d’assumpció de la nova actitud de l’alumne."

LES MOTIVACIONS PER APRENDRE O UTILITZAR UNA LLENGUA.

Un posicionament poc innocent. La figura de Moreno Cabrera.

Dins del tema de l´educació plurilingüe, de l´adquisició d´una segona llengua, em crida especialment l´atenció tot allò relatiu amb les actituds. No des de la perspectiva fàcil de que com més motivats estiguem per assolir un coneixement millor, això és obvi. Si no des del plantejament de la desigualtat i dels prejudicis que, més o menys inconscientment, s´expliciten en aquestes maneres diferents de vore les llengües, centrades en una suposada utilitat, basades en una suposada supremacia d´unes sobre d´altres.

La llengua és la cultura. Als parlants d´ una llengua minoritzada, que estimen la seva identitat i no cauen en la trampa d´una pobre societat global unificadora (via models culturals dominadors amb les llengües koine), se´ls deu encoratjar, se´ls deu ajudar a treure tota aquella violència simbòlica (com bé ho explicaria el terme del mestre Bourdieu) que els envolta. Una bona manera de fer açò és acabant amb eixa idea de que hi han llengües més importants que altres. Nosaltres patim un fort nacionalisme lingüístic per part de la nostra koine en contacte. L´entorn educatiu és la principal font per a mantindre una llengua...o estimbar-la. Allò que ens diuen que és necessari és que els nostres fillets sàpiguen anglès, per tal de forjar-se un futur. Depositeu el prestigi en "llengües importants", amb milions, milions, milions....de parlants. Vingau amb els guanyadors. Contra aquestes concepcions interessades, tan limitadores, interessa conèixer opinions ben formades que parlen d´ igualtat, que rebutgen imposicions, que denuncien el joc brut.

Una opinió ben formada, i ben diferent de les habituals que percebem des de la Meseta, és la del Doctor en Filosofia i Lletres i Catedràtic de Lingüística General de la Universitat Autònoma de Madrid, Juan Carlos Moreno Cabrera. Algú que sacseja. I per a escoltar com sona un discurs totalment respectuós amb el multilingüisme escoltem aquesta entrevista a Televisión Española, amb motiu de la publicació del seu darrer llibre, Los Dominios del Español: Guía del Imperialismo Lingüístico panhispánico. Les preguntes expliciten els prejudicis lingüístics que dormen dins del nacionalisme dominador: Què és més útil, el català o l´anglès? Per a què saber guaraní? El espanyol té que ser més fàcil d´aprendre, ha triomfat, té més de 400 milions de parlants, per tant serveix més....etc. Les respostes deixen a l´amable presentadora amb un pam de nassos, perdoneu-me l´expressió. Moreno Cabrera afirma amb autoritat que "és més útil per trobar feina a Espanya saber català que anglès", gran titular. Hi ha més, l’entrevista és esclaridora i dóna ganes d´aprofundir en l´obra d´aquesta figura a contracorrent. No te preu apropar-se a Moreno Cabrera, algú que treballa per dignificar totes les llengües, per tractar-les com iguals. Algú que fa feina per motivar a aprendre el català com L2. Aquesta és la clau. Que no ens lleven el prestigi, i, per favor, no se´l llevem nosaltres mateixa. Ve un gran estudiós de Madrid per a dir-lo. Expliquem-ho a les escoles. 

http://www.rtve.es/alacarta/videos/para-todos-la-2/paratodosla2-entrev-jcmoreno-20140227-1130-juan-carlos-moreno-cabrera/2420064/