El club de la mitjanit, 21 gener del 2014
El passat 21 de gener s´ apagà el darrer mitja de comunicació en la llengua pròpia que existia al País Valencià. Els repetidors de Acció Cultural deixaren de poder emetre Catalunya Ràdio a les vuit de la nit, sota l´amenaça d´una multa d´un milió d´euros. Ja no en queda cap.
En plena era de l´informació, on tots estem comunicats, resulta sorprenent que dos territoris veïns, que comparteixen llengua i cultura, no puguen compartre les seves teles, les seves ràdios. D´entrada, els valencians ja no en teniem mitjans propis, ens els han eliminat. Menys mal que existeix internet, però pensem que no tothom en té, sobretot la gent matjor. I no en tots els moments estem on line, com per eixemple anant en cotxe.
Aquesta ridícula mesura, amagada sota una fosca denúncia de una misteriosa associació sorgida ad hoc, està molt treballada i té uns objectius molts clars. No és un fet aïllat. Hom podria vore una campanya ben orquestrada pel blaverisme, sempre amb el suport del Govern central, que no ha fet res en contra i ha donat carta blanca (existeixen centenars de ràdios pirates que no tanquen pas).
Els objectius continuen sent els mateixos que en temps d´Abtril Martorell. Una utilització política, interessada, del tema de l´unitat de la llengua. Crear separació, odi e incultura per recollir vots. Separar territoris comuns que junts podrien donar por. Conduir-los cap a una regionalització, una cantonalització, deixar la nostra identitat com un folklorisme innocent. No siga que s´ens pegue l´eixemple dels veïns del nord.
Davant aquesta darrera agressió no em vaig poder quedar callat. Jo soc oient diari de Catalunya Ràdio. Vaig escriure un mail al programa "El Club de la Mitjanit" i el bon del Pere Escobar (el presentador), després d´una magnífica i sentida entradeta sobre la trista situació, ens va donar veu a uns quants valencians. Jo surto només acaba ell, sobre el minut 1:30 de l´enllaç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada